Repositorios páginas web Creative Commons

Estos son algunos de los repositorios de páginas web "Creative Commons":

-PICTOGRAMAS ARASAAC:

http://arasaac.org/


- OPEN CLIP ART LIBRARY:

https://openclipart.org/


- FLICKRCC

http://flickrcc.bluemountains.net/index.php

-PICFINDR:

http://www.picfindr.com/


–WIKIMEDIA COMMONS:

http://http//commons.wikimedia.org/wiki/Portada


– MOZILLA FIREFOX:

http://search.creativecommons.org/#

-DEVIAN ART:

http://www.deviantart.com/


-FREE FOTO:

http://www.freefoto.com/index.jsp


-IMAGE AFTER:

http://www.imageafter.com/


-OPEN STOCK PHOTOGRAPHY :

http://www.openstockphotography.org/


-FREE SOUND:

https://radioslibres.net/article/freesoundorg-efectos-de-sonido-libres/

-MORGUEFILE:

https://morguefile.com/

Llicències d'ús

La llicència és un document que expressa la voluntat de l’autor sobre els límits d’ús que poden fer les persones respecte a la còpia, reproducció, modificació, traducció i adaptació de la seua obra.

Licència Creative Commons

Creative Commons (CC) és una corporació sense fins de lucre orientada a donar-li a l'autor el poder de decidir els límits d'ús i explotació del seu treball en Internet. Fundada per James Boyle, Michael Carroll i Lawrence Lessig, Creative Commons va nàixer en el 2002 als Estats Units, com un projecte de llicències per a treballs artístics que no limitara per complet l'ús o reproducció de l'obra. En poc de temps es va convertir en un projecte internacional, arribant a Espanya en el 2003 de la mà de la Universitat de Barcelona, que va oficiar en l'adaptació de les llicències a l'Estat Espanyol (en castellà i català) . A partir d'Octubre de 2004, es van posar a disposició del públic les llicències de CC adaptades a la legislació sobre propietat intel·lectual de l'Estat Espanyol.

Quelcom important a destacar, és que les llicències de CC no van contra el copyright, sinó que busquen una forma d'adaptar-ho als interessos de l'autor, basant-se en el concepte de propietat intel·lectual. Totes les obres creatives queden automàticament sota la protecció dels drets de còpia, i molta gent preferix una alternativa que li permeta que la seua obra estiga disponible per a usos creatius i un benefici simbiòtic amb la comunitat. Les llicències de CC ajuden a mantindre el dret d'autor d'una obra, al mateix temps que permeten certes excepcions davall certes condicions. En resum, aquestes llicències busquen promocionar la ciència i les arts aplicades ajudant als autors a ajustar els seus drets de forma precisa perquè s'adapte a les seues preferència.

Aquestes tipus de llicències oferixen alguns drets a terceres persones davall certes condicions. Quines

condicions?

-Reconeixement (Attribution) : En qualsevol explotació de l'obra autoritzada per la llicència farà falta reconéixer l'autoria.

-No Comercial (Non commercial): L'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials. Sense obres derivades.

-(No Deriva't Works): L'autorització per a explotar l'obra no inclou la transformació per a crear una obra derivada. 

-Compartir Igual (Share alike): L'explotació autoritzada inclou la creació d'obres derivades sempre que mantinguen la mateixa llicència al ser divulgades.

Amb aquestes condicions es poden generar les sis combinacions que produïxen les llicències Creative Commons:

Reconeixement (by) : Es permet qualsevol explotació de l'obra, incloent una finalitat comercial, així com la creació d'obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.

Reconeixement - NoComercial (by-nc) : Es permet la generació d'obres derivades sempre que no es faça un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.

Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa) : No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a què regula l'obra original.

Reconeixement - NoComercial - SinObraDerivada (by-nc-nd) : No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades. 

Reconeixement - CompartirIgual (by-sa) : Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a què regula l'obra original. 

Reconeixement - SinObraDerivada (by-nd) : Es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.

Xarxes virtuals

Una VLAN és un mètode de crear xarxes lògicament independents dins d'una mateixa xarxa física. Diverses VLANs poden coexistir en un únic commutador físic o en una única xarxa física. 
Són útils per a reduir la grandària del domini de difusió i ajuden en l'administració de la xarxa separant segments lògics d'una xarxa d'àrea local (com departaments d'una empresa) que no haurien d'intercanviar dades usant la xarxa local (encara que podrien fer-lo a través d'un encaminador o un commutador de capa 3 i 4).
Una VLAN consisteix en una xarxa d'ordinadors que es comporten com si estigueren connectats al mateix commutador, encara que poden estar en realitat connectats físicament a diferents segments d'una xarxa d'àrea local.

VPN són les sigles de Virtual Priva't Network, o xarxa privada virtual que, a diferència d'altres paraules informàtiques més críptiques com DNS o HTTP, sí ens donen pistes prou precises sobre en què consistixen. 
Una connexió VPN el que et permet és crear una xarxa local sense necessitat que els seus integrants estiguen físicament connectats entre si, sinó a través d'Internet. És el component "virtual" del que parlàvem abans.
Obtens els avantatges de la xarxa local (i alguna extra) , amb una més flexibilitat, perquè la connexió és a través d'Internet i pot per exemple ser d'una punta del món a l'altra.

Dispositius mòbils interconnectats

Existeixen diverses tecnologies de comunicació sense fil per a les xarxes WPAN, però les més utilitzades són: 

  Bluetooth: és una especificació industrial per a Xarxes Sense fil d'Àrea Personal (WPAN) que possibilita la transmissió de veu i dades entre diferents dispositius per mitjà d'un enllaç per radiofreqüència en la banda ISM dels 2.4 GHz. 

Els dispositius que amb major freqüència utilitzen esta tecnologia pertanyen a sectors de les telecomunicacions i la informàtica personal, com PDA, telèfons mòbils, computadores portàtils, ordinadors personals, impressores o càmeres digitals.

  Wifi: és un mecanisme de connexió de dispositius electrònics de forma sense fil. 

Els dispositius habilitats amb wifi (com una computadora personal, un televisor intel·ligent, una videoconsola, un telèfon intel·ligent o un reproductor de música) poden connectar-se a internet a través d'un punt d'accés de xarxa sense fil. El dit punt d'accés té un abast d'uns vint metres en interiors, distància que és major a l'aire lliure.

  Telefonia mòbil(4G): En telecomunicacions, 4G són les sigles utilitzades per a referir-se a la quarta generació de tecnologies de telefonia mòbil. És la successora de les tecnologies 2G i 3G, i precedix a la pròxima generació, la 5G. 

La 4G está basada completamente en el protocolo IP, siendo un sistema y una red, que se alcanza gracias a la convergencia entre las redes de cable e inalámbricas. Esta tecnología podrá ser usada por módems inalámbricos, móviles inteligentes y otros dispositivos móviles. 

  Infrarojos (IrDA): Mode de transmissió de dades de la càmera digital al PC via infrarojos o a qualsevol dispositiu que compte amb este sistema i amb el suport necessari per a fer-ho, sense necessitat de connexió amb cables.

WIFI-Direct: és una norma que permet que diversos dispositius Wi-Fi es connecten entre si sense necessitat d'un punt d'accés intermedi.

DLNA: DLNA o Digital Living Network Alliance està present en el teu televisor, en aplicacions del teu portàtil, els teus discos durs en xarxa, consoles de sobretaula i inclús en el teu telèfon mòbil. L'objectiu principal de la tecnologia DLNA és comunicar diversos dispositius de forma senzilla amb el propòsit final de compartir continguts de manera directa. Eixa comunicació pot fer-se via WiFi o per mitjà de connexió Ethernet.

AirDrop: iOS 7 ens oferix un nou sistema per a compartir fotografies, vídeos i altres documents perfecte per a totes eixes ocasions en què ens trobem junt amb la persona en qüestió i no volem consumir estúpidament la nostra connexió de dades enviant-los per correu, missatge, Dropbox o qualsevol altre mètode que requerisca d'Internet.

S'anomena AirDrop, ho hem provat i és ràpid, senzill i tremendament còmode. I el millor d'AirDrop és que no està limitat a les fotos, sinó que a més de les imatges i vídeos del carret o llibreria, també podem compartir les nostres Notes, els contactes de l'Agenda, una direcció de Mapes, els documents adjunts d'un correu en Mail o un missatge SMS, l'enllaç al nostre últim descobriment en l'App Store o inclús la pàgina web que estiguem veient en Safari.

AirPlay: Gràcies a AirPlay podem veure el contingut dels nostres dispositius, iPhone, iPad, iPod Touch o iMac, en una pantalla HD. Tan sols han d'estar connectats a una mateixa xarxa Wi-Fi perquè funcione correctament, encara que segons pareix amb iOS 8 ja no cal. Amb AirPlay no serà necessari cap cable per a connectar els dispositius, ja que tot es fa per mitjà de streaming a través de la xarxa Wi-Fi de casa. També podrem usar-ho per a escoltar música a través d'uns altaveus que compten amb esta tecnologia.

Xarxes locals

Els DISPOSITIUS DE XARXA són perifèrics de comunicació que possibiliten la interconnexió entre dispositius de forma cablejada o sense fil.

-Targetes de xarxa: La targeta de xarxa, també coneguda com a placa de xarxa, adaptador de xarxa o adaptador LAN, és la perifèria que actua d'interfície de connexió entre aparells o dispositius, i també possibilita compartir recursos (discos durs, impressores, etcètera) entre dos o més computadores, és a dir, en una xarxa de computadores.

-Router: Un router --també conegut com a encaminador o encaminador de paquets és un dispositiu que proporciona connectivitat a nivell de xarxa o nivell tres en el model OSI.
-Hub: Concentrador (hub) és el dispositiu que permet centralitzar el cablejat d'una xarxa de computadores, per a després poder ampliar-la. Treballa en la capa física (capa 1) del model OSI o la capa d'accés al mig en el model TCP/IP.
-Switch: Un switch o commutador és un dispositiu d'interconnexió de xarxes informàtiques. En computació i en informàtica de xarxes, un switch és el dispositiu analògic que permet interconnectar xarxes operand en la capa 2 o de nivell d'enllaç de dades del model OSI o Open Systems Interconnection.
-WAP: Sigla de l'expressió anglesa wireless application protocol, 'protocolo d'aplicació sense hilos', en telecomunicacions, protocol que permet accedir a Internet des d'un telèfon mòbil.

La connexió entre els diferents dispositius d'una xarxa local es realitza mitjançant un SISTEMA DE CABLEJAT.

-Fibra òptica: Filament de material dielèctric, com el vidre o els polímers acrílics, capaç de conduir i transmetre impulsos lluminosos d'un a un altre dels seus extrems; permet la transmissió de comunicacions telefòniques, de televisió, etc., a gran velocitat i distància, sense necessitat d'utilitzar senyals elèctrics.
-Cable de parell trenat: Taula de codi de colors de 25 parixes. En telecomunicacions, el cable de parell trenat és un tipus de connexió que té dos conductors elèctrics aïllats i entrellaçats per a anul·lar les interferències de fonts externes i diafonía dels cables adjacents.

Podem distingir diferents TIPUS DE XARXES segons com estiguen connectats els seus components:

 -Xarxa cablejada: és una xarxa en què es connecten per mitjà de cable ordinadors i altres perifèrics. A través d'una xarxa es pot intercanviar arxius i també enviar dades a altres dispositius, com una impressora. El cable és el mig a través del qual fluïx la informació en una xarxa amb fils.
-Xarxa sense fil: són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.
-Xarxa PLC: PLC actualment és una tecnologia que permet interconnectar equips dins d'una xarxa domèstica. És a dir, no ens proporciona accés a Internet, quelcom per a la qual cosa haurem de tindre una connexió d'ADSL, fibra òptica, cable o Internet mòbil per exemple. El seu principal avantatge és que ens permet instal·lar una xarxa a casa sense haver de desplegar cables ni haver de realitzar difícils configuracions com pot arribar a succeir amb WiFi.
-Xarxes híbrides: En la terminologia de xarxes, una xarxa híbrida (també anomenada topologia de xarxa híbrida) combina les millors característiques de dos o més xarxes diferents. D'acord amb "Auditoría i Control de la Tecnologia de la Información", les topologies híbrides són confiables i versàtils. Estes proporcionen un gran nombre de connexions i camins de transmissió de dades per als usuaris. Les xarxes més reals són les híbrides, d'acord amb "Lecturas sobre telecomunicaciones y redes."

Accés a Internet

Els proveïdors de servicis d'Internet (ISP) , que van començar a sorgir a finals de 1980 i principis de 1990, són les empreses i organitzacions que proporcionen als usuaris l'accés a Internet i servicis relacionats. Estos proveïdors connecten els clients als clients d'altres proveïdors de servici per mitjà de xarxes.

En les xarxes d'ordinadors, l'amplada de banda sovint s'utilitza com a sinònim per a la taxa de transferència de dades - la quantitat de dades que es puguen portar d'un punt a un altre en un període donat (generalment un segon) . Esta classe d'amplada de banda s'expressa generalment en bits (de dades) per segon (bps) .

URL és una sigla de l'idioma anglés corresponent a Uniform Resource Locator (Localitzador Uniforme de Recursos) . Es tracta de la seqüència de caràcters que seguix un estàndard i que permet denominar recursos dins de l'entorn d'Internet perquè puguen ser localitzats.
Les seues parts són:

Protocol, és el format en què es van a intercanviar les dades nostre navegadores i la màquina de destí. Hi ha diferents protocols, depenent del contingut que vullguem intercanviar. Així, per exemple, el http (hypertext transfer protocol) és per a la visualització de pàgines web, ftp (file transfer protocol) per a transferir fitxer, mail per a transmetre correus electrónicos,... 
Servidor, és el nom de la màquina destí. Este es compon de dos parts. El nom del servidor i el domini. Exemples de nom de servidor serien: www.yahoo.com, www.google.com, ayudaenlaweb.blogspot.com, www.manualweb.net,...
Nom del servidor, és el nom que se li haja donat a la màquina. Sol ser representatiu del lloc a què estem accedint. Per exemple, google, yahoo, flickr, youtube,...
Domini de nivell superior, serien les ultimes tres lletres del nom del servidor. Són molt recognoscibles i les més normals són .com, .net i .org. Encara que moltes varien.
Subdomini, s'usa quan volem que unisca mateixa màquina atenga a diversos noms. S'anteposa davant del nom de la màquina. Per exemple, el nostre nom de servidor té subdomini, ayudaenlaweb. Sent blogspot el nom de la màquina i .com el domini de nivell superior. Sol existir u per defecte que és el www. I hi ha altres que se solen usar com "estándares" com el ftp,...
Port, és un número i correspon a un punt específic d'entrada a la màquina. Sol anar associat al protocol, és a dir, a l'usar un protocol, per defecte se li assigna un número de port. Així el protocol http sol usar el port 80. És per això que no s'especifica al posar la URL. Inclús, alguns navegadors, al posar-ho en la URL, ho oculten. Altres ports són el 21 per al ftp,...
Directori, açò és igual que els directoris dels sistemes operatius. És a dir, les carpetes de Windows. Nos servix per a organitzar les pàgines que tenim en el servidor i la seua estructura és jeràrquica. Podem niar uns directoris en altres.
Pàgina, representa a la pàgina web en concret i és la que té el contingut en qüestió.

Tecnologies més utilitzades per a connectar-se a Internet:

-Cable: Fil metàl·lic o conjunt de fils que servix com a conductor; pot tindre un embolcall aïllant.
-ADSL: Línia digital de banda ampla amb gran capacitat per a la transmissió de dades a través de la xarxa de telefonia básica.
-Xarxa PLC: PLC són les sigles de Power Line Communications i el seu objectiu actual és proporcionar-nos connectivitat amb xarxes locals a través de la instal·lació elèctrica ja existent en llars i empreses. És a dir, PLC utilitza el cablejat de les nostres cases per a transmetre dades a més del corrent elèctric.
-Banda ampla mòbil: Tipus d'accés a internet de forma sense fil que és diferent del Wi-Fi, i permet àmplia mobilitat de l'usuari que es connecta.
-Satèl·lit: Internet per satèl·lit, internet satel·litari o connexió a Internet via satèl·lit és un mètode de connexió a Internet utilitzant com a mitjà d'enllaç un satèl·lit. És un sistema recomanable d'accés en aquells llocs on no arriba el cable o la telefonia, com a zones rurals o allunyades. En una ciutat constituïx un sistema alternatiu als usuales,para evitar la saturació de les línies convencionals i un amplada de banda limitat.
-WiMAX: WiMAX, sigles de Worldwide Interoperability for Microwave Access (interoperabilitat mundial per a accés per microones) , és una norma de transmissió de dades que utilitza les ones de ràdio en les freqüències de 2,5 a 5,8 GHz i pot tindre una cobertura de fins a 50 km.
-LMDS: El Sistema de Distribució Local Multipunto o LMDS (de l'anglés Local Multipoint Distribution Service) és una tecnologia de connexió via ràdio sense fil que permet, gràcies al seu amplada de banda, el desplegament de servicis fixos de veu, accés a Internet, comunicacions de dades en xarxes privades, i vídeo baix demanda.

Conceptes bàsics sobre xarxes

Funcionament de les xarxes:

-Adreça IP. Una direcció IP és una etiqueta numèrica que identifica, de manera lògica i jeràrquica, a un interfície (element de comunicación/conexión) d'un dispositiu (habitualment una computadora) dins d'una xarxa que utilitze el protocol IP (Internet Protocol) , que correspon al nivell de xarxa del Model OSI.

-Màscara de xarxa. La màscara de xarxa o xarxes és una combinació de bits que servix per a delimitar l'àmbit d'una xarxa de computadores. La seua funció és indicar als dispositius quina part de la direcció IP és el número de la xarxa, incloent la subxarxa, i quina part és la corresponent al host.

-Grup de treball. Un grup de treball és un conjunt de computadores que compartixen recursos. En el model de grup de treball no hi ha un servidor central i computadores clients, sinó que són xarxes d'igual a igual on qualsevol computadora pot complir ambdós rols.

-Porta d'enllaç o gateway. La passarel·la o porta d'enllaç és el dispositiu que actua d'interfície de connexió entre aparells o dispositius, i també possibilita compartir recursos entre dos o més computadores.

-DNS o sistema de noms de domini. El sistema de noms de domini (DNS, per les seues sigles en anglés, Domain Name System) és un sistema de nomenclatura jeràrquic descentralitzat per a dispositius connectats a xarxes IP com a Internet o una xarxa privada. Este sistema associa informació variada amb nom de domini assignat a cada un dels participants.

-Adreça MAC. En les xarxes de computadores, la direcció MAC (sigles en anglés de Mitja Access Control) és un identificador de 48 bits (6 blocs hexadecimales) que correspon de forma única a una targeta o dispositiu de xarxa. Es coneix també com a direcció física, i és única per a cada dispositiu.

-Port. Els ports sèrie servixen per a comunicar la computadora amb la impressora, el ratolí o el mòdem, no obstant això, el port USB servix per a tot tipus de perifèrics, des de ratolins a discos durs externs, passant per connexions bluetooth. 

-DHCP. DHCP (sigles en anglés de Dynamic Host Configuration Protocol, en espanyol «protocolo de configuració dinàmica d'host») és un servidor que usa protocol de xarxa de tipus cliente/servidor en el que generalment un servidor posseïx una llista de direccions IP dinàmiques i les va assignant als clients conforme estes van quedant lliures, sabent en tot moment qui ha estat en possessió d'eixa IP, quant temps l'ha tingut i a qui se l'ha assignat després.

-Adreça IP publica. Una direcció IP pública es denomina de tal manera quan és visible en tot Internet. Quan accedim a Internet des del nostre ordinador obtenim una direcció IP públic subministrada pel nostre proveïdor de connexió a Internet. Eixa direcció IP és la nostra direcció IP d'eixida a Internet en eixe moment.
-Adreça IP privada. Les IPs privades servixen per a proveir connectivitat entre equips interns sense que es puga accedir directament a Internet (s'hauria de definir un NAT) .