Els DISPOSITIUS DE XARXA són perifèrics de comunicació que possibiliten la interconnexió entre dispositius de forma cablejada o sense fil.
-Targetes de xarxa: La targeta de xarxa, també coneguda com a placa de xarxa, adaptador de xarxa o adaptador LAN, és la perifèria que actua d'interfície de connexió entre aparells o dispositius, i també possibilita compartir recursos (discos durs, impressores, etcètera) entre dos o més computadores, és a dir, en una xarxa de computadores.
-Router: Un router --també conegut com a encaminador o encaminador de paquets és un dispositiu que proporciona connectivitat a nivell de xarxa o nivell tres en el model OSI.
-Hub: Concentrador (hub) és el dispositiu que permet centralitzar el cablejat d'una xarxa de computadores, per a després poder ampliar-la. Treballa en la capa física (capa 1) del model OSI o la capa d'accés al mig en el model TCP/IP.
-Switch: Un switch o commutador és un dispositiu d'interconnexió de xarxes informàtiques. En computació i en informàtica de xarxes, un switch és el dispositiu analògic que permet interconnectar xarxes operand en la capa 2 o de nivell d'enllaç de dades del model OSI o Open Systems Interconnection.
-WAP: Sigla de l'expressió anglesa wireless application protocol, 'protocolo d'aplicació sense hilos', en telecomunicacions, protocol que permet accedir a Internet des d'un telèfon mòbil.
La connexió entre els diferents dispositius d'una xarxa local es realitza mitjançant un SISTEMA DE CABLEJAT.
-Fibra òptica: Filament de material dielèctric, com el vidre o els polímers acrílics, capaç de conduir i transmetre impulsos lluminosos d'un a un altre dels seus extrems; permet la transmissió de comunicacions telefòniques, de televisió, etc., a gran velocitat i distància, sense necessitat d'utilitzar senyals elèctrics.
-Cable de parell trenat: Taula de codi de colors de 25 parixes. En telecomunicacions, el cable de parell trenat és un tipus de connexió que té dos conductors elèctrics aïllats i entrellaçats per a anul·lar les interferències de fonts externes i diafonía dels cables adjacents.
Podem distingir diferents TIPUS DE XARXES segons com estiguen connectats els seus components:
-Xarxa cablejada: és una xarxa en què es connecten per mitjà de cable ordinadors i altres perifèrics. A través d'una xarxa es pot intercanviar arxius i també enviar dades a altres dispositius, com una impressora. El cable és el mig a través del qual fluïx la informació en una xarxa amb fils.
-Xarxa sense fil: són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.
-Xarxa PLC: PLC actualment és una tecnologia que permet interconnectar equips dins d'una xarxa domèstica. És a dir, no ens proporciona accés a Internet, quelcom per a la qual cosa haurem de tindre una connexió d'ADSL, fibra òptica, cable o Internet mòbil per exemple. El seu principal avantatge és que ens permet instal·lar una xarxa a casa sense haver de desplegar cables ni haver de realitzar difícils configuracions com pot arribar a succeir amb WiFi.
-Xarxes híbrides: En la terminologia de xarxes, una xarxa híbrida (també anomenada topologia de xarxa híbrida) combina les millors característiques de dos o més xarxes diferents. D'acord amb "Auditoría i Control de la Tecnologia de la Información", les topologies híbrides són confiables i versàtils. Estes proporcionen un gran nombre de connexions i camins de transmissió de dades per als usuaris. Les xarxes més reals són les híbrides, d'acord amb "Lecturas sobre telecomunicaciones y redes."
Els proveïdors de servicis d'Internet (ISP) , que van començar a sorgir a finals de 1980 i principis de 1990, són les empreses i organitzacions que proporcionen als usuaris l'accés a Internet i servicis relacionats. Estos proveïdors connecten els clients als clients d'altres proveïdors de servici per mitjà de xarxes.
En les xarxes d'ordinadors, l'amplada de banda sovint s'utilitza com a sinònim per a la taxa de transferència de dades - la quantitat de dades que es puguen portar d'un punt a un altre en un període donat (generalment un segon) . Esta classe d'amplada de banda s'expressa generalment en bits (de dades) per segon (bps) .
URL és una sigla de l'idioma anglés corresponent a Uniform Resource Locator (Localitzador Uniforme de Recursos) . Es tracta de la seqüència de caràcters que seguix un estàndard i que permet denominar recursos dins de l'entorn d'Internet perquè puguen ser localitzats.
Les seues parts són:
Protocol, és el format en què es van a intercanviar les dades nostre navegadores i la màquina de destí. Hi ha diferents protocols, depenent del contingut que vullguem intercanviar. Així, per exemple, el http (hypertext transfer protocol) és per a la visualització de pàgines web, ftp (file transfer protocol) per a transferir fitxer, mail per a transmetre correus electrónicos,...
Servidor, és el nom de la màquina destí. Este es compon de dos parts. El nom del servidor i el domini. Exemples de nom de servidor serien: www.yahoo.com, www.google.com, ayudaenlaweb.blogspot.com, www.manualweb.net,...
Nom del servidor, és el nom que se li haja donat a la màquina. Sol ser representatiu del lloc a què estem accedint. Per exemple, google, yahoo, flickr, youtube,...
Domini de nivell superior, serien les ultimes tres lletres del nom del servidor. Són molt recognoscibles i les més normals són .com, .net i .org. Encara que moltes varien.
Subdomini, s'usa quan volem que unisca mateixa màquina atenga a diversos noms. S'anteposa davant del nom de la màquina. Per exemple, el nostre nom de servidor té subdomini, ayudaenlaweb. Sent blogspot el nom de la màquina i .com el domini de nivell superior. Sol existir u per defecte que és el www. I hi ha altres que se solen usar com "estándares" com el ftp,...
Port, és un número i correspon a un punt específic d'entrada a la màquina. Sol anar associat al protocol, és a dir, a l'usar un protocol, per defecte se li assigna un número de port. Així el protocol http sol usar el port 80. És per això que no s'especifica al posar la URL. Inclús, alguns navegadors, al posar-ho en la URL, ho oculten. Altres ports són el 21 per al ftp,...
Directori, açò és igual que els directoris dels sistemes operatius. És a dir, les carpetes de Windows. Nos servix per a organitzar les pàgines que tenim en el servidor i la seua estructura és jeràrquica. Podem niar uns directoris en altres.
Pàgina, representa a la pàgina web en concret i és la que té el contingut en qüestió.
Tecnologies més utilitzades per a connectar-se a Internet:
-Cable: Fil metàl·lic o conjunt de fils que servix com a conductor; pot tindre un embolcall aïllant.
-ADSL: Línia digital de banda ampla amb gran capacitat per a la transmissió de dades a través de la xarxa de telefonia básica.
-Xarxa PLC: PLC són les sigles de Power Line Communications i el seu objectiu actual és proporcionar-nos connectivitat amb xarxes locals a través de la instal·lació elèctrica ja existent en llars i empreses. És a dir, PLC utilitza el cablejat de les nostres cases per a transmetre dades a més del corrent elèctric.
-Banda ampla mòbil: Tipus d'accés a internet de forma sense fil que és diferent del Wi-Fi, i permet àmplia mobilitat de l'usuari que es connecta.
-Satèl·lit: Internet per satèl·lit, internet satel·litari o connexió a Internet via satèl·lit és un mètode de connexió a Internet utilitzant com a mitjà d'enllaç un satèl·lit. És un sistema recomanable d'accés en aquells llocs on no arriba el cable o la telefonia, com a zones rurals o allunyades. En una ciutat constituïx un sistema alternatiu als usuales,para evitar la saturació de les línies convencionals i un amplada de banda limitat.
-WiMAX: WiMAX, sigles de Worldwide Interoperability for Microwave Access (interoperabilitat mundial per a accés per microones) , és una norma de transmissió de dades que utilitza les ones de ràdio en les freqüències de 2,5 a 5,8 GHz i pot tindre una cobertura de fins a 50 km.
-LMDS: El Sistema de Distribució Local Multipunto o LMDS (de l'anglés Local Multipoint Distribution Service) és una tecnologia de connexió via ràdio sense fil que permet, gràcies al seu amplada de banda, el desplegament de servicis fixos de veu, accés a Internet, comunicacions de dades en xarxes privades, i vídeo baix demanda.
